Després de vint anys treballant plegades especialment en l’àmbit dels espectacles familiars, les actrius gironines Elena Martinell i Meritxell Yanes sumen de nou esforços a Pes mort, un espectacle de creació que vol afrontar l’anorèxia en l’edat adulta «de cara» a partir de l’experiència personal de Martinell.
El muntatge, que s’estrena aquest divendres a la sala La Planeta de Girona i repetirà dissabte i diumenge, posa l’espectador en la ment d’una dona amb trastorn de la conducta alimentària que, per l’edat que té, per sobre dels vint-i-cinc, queda fora del sistema públic i té dificultats per accedir al tractament.
Amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i direcció de Joan Maria Segura, Pes mort parteix de la vivència de l’actriu i cantant Elena Martinell, diagnosticada d’anorèxia de gran, per acostar-se al procés que viuen les persones amb trastorn de la conducta alimentària.
«Han sigut passats dos anys, quan he pogut fer teràpia i assumir que estic malalta, que he cregut que ho havia d’explicar d’una forma artística per arribar al nombre més gran possible de gent», afirma l’intèrpret, que assenyala que, tot i tenir «el millor acompanyament», ha sigut «un procés dur personal, amb molta remoguda interna». «Si desperta alguna consciència i algú demana ajuda, ja haurà servit», diu.
Per parlar de les ombres del trastorn sense oblidar els punts de llum del procés, l’espectacle planteja «un equilibri entre la foscor i el riure, un riure que fa reflexionar», assenyala Joan Maria Segura, amb tocs de comèdia i un fort component musical i poètic.
La música, que és més que una simple banda sonora, la posen el cant líric de Martinell, que és soprano, i les composicions originals de Bru Ferri, que acompanya a l’escenari les dues actrius, per aportar «lluminositat i tendresa» a la història.
Una protagonista triplicada
[–>
Martinell, Ferri i Yanes interpreten la Laura i els seus fantasmes en un muntatge travessat pel concepte de distorsió, que és el que passa al cap de la protagonista.
[–>
«Aquesta distorsió fa que no sigui un muntatge realista ni una narració lineal», explica Yanes, i que els personatges que hi van apareixent -una metgessa de família, la dependenta d’una botiga, una assistent virtual, per exemple- siguin «de traç gruixut», com si fossin «monstres que generen pressió social».
1710394729
#自重用戏剧和音乐迎击成年期的厌食症
2024-03-13 15:06:54
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_asset/file/25301215/STK463_SCOTUS_B.jpg)
