Quan el poeta, professor i filòleg Lluís Lucero (Girona, 1967) va publicar el seu primer poemari, el 2012, tenia clar que la seva segona obra es titularia Tàmiris i els jacints. Tenia el títol, que fa referència al poeta de la mitologia grega que va desafiar les Muses i Apol·lo i ho va pagar quedant-se sense veu ni vista, però li faltava el contingut. El procés ha culminat ara, gairebé tretze anys després, amb l’arribada a les llibreries del seu segon llibre, un volum cuit a foc lent que inclou poemes descartats de La lenta digestió de les crisàlides, versos escrits durant la seva etapa com a professor a l’Aula d’Escriptura de Girona i una darrera fornada durant una convalescència recent per problemes de salut.
«Des del primer llibre ha passat molt temps, però encara n’havia passat més des que la gent va saber que escrivia i que vaig decidir-me a publicar», explica l’autor gironí, que abans del seu debut havia vist impresos poemes esparsos en revistes, plaquettes i antologies.
«M’he despertat tard a l’hora de publicar, mai he tingut pressa», bromeja l’autor gironí, que des de fa anys s’ha bolcat en la difusió de la poesia des de la junta dels Amics de la Unesco de Girona, l’organització de la Nit de Poetes i la ràdio, a més de la docència.
Esperonat per un dels seus antics alumnes de l’Aula d’Escriptura, Germán Bartolomé, integrant ara de la tríada d’editors de Cap de Brot Edicions, Lucero ha aplegat una cinquantena de poemes amb el desig com a eix central. «M’interessa el desig, la manera com t’hi acostes, com et trasbalsa i et condiciona, com et fa ser com ets, el plaer i totes les citatrius que ens deixa», explica el poeta, que també és professor a l’institut Ermessenda de Girona.
Al llibre hi apareixen els mites, és clar, com el de Jacint o el de Narcís, que fa anys que l’obsessiona. Aquestes figures dels clàssics fan present «una intimitat reveladora, on el desig és anhel i ferida, presència i pèrdua», tal i com assegura l’escriptora Mar Bosch a l’epíleg.
L’obra està escrita majoritàriament en català, tot i que també hi ha algun poema en francès, llatí i italià que, remarca Lucero, «no són traduccions, sinó que es van pensar en la llengua en què s’han escrit» i que van acompanyats per la respectiva adaptació al català.
Alguns dels poemes aplegats a Tàmiris i els jacints no són del tot inèdits, i el cas més curiós és el de Tu, Daphne..., el poema en llatí amb què l’any 1987 va guanyar el tercer Certamen Poeticum Linguae Latinae convocat al llavors Col·legi Universitari de Girona per la doctora Mariàngela Vilallonga.
订阅继续阅读
1744788997
#诗歌Tamiris #Lucero #LluísLucero在十三年后发表了他的第二首诗
2025-04-16 04:16:00