«M’agrada pensar que si ens han passat coses bones és perquè hem fet cançons que ens emocionaven i que hem tingut la sort que emocionin a més gent», assegura Antonio García, el cantant d’Arde Bogotá. Amb els seus tres companys, José Ángel Mercader, Pepe Esteban i Dani Sánchez, han viscut un èxit fulgurant des del 2020, cosa que li ha permès passar de treballar en un bufet d’advocats a tocar en més de trenta festivals l’estiu passat i omplir recintes com el WiZink Center, on tancaran gira al desembre, en només unes hores. La seva única actuació a Catalunya aquest estiu serà dissabte al festival Ítaca Sant Joan de l’Estartit, una cita que ja ha venut el 95% de l’aforament disponible i que també comptarà amb Cala Vento, La Ludwig Band, The Tyets, Mushka o Julieta.
Per Antonio García, l’evolució del grup amb dos àlbums ha sigut una cosa «totalment impensable». «Sempre hem somiat en coses grans i que tocàvem a Wembley, havíem fantasiejat, però ens han passat coses molt per sobre del que esperàvem», diu. Reconeix que hi ha moments difícils de gestionar emocionalment, però ho relativitza: «beneït problema, haver d’aprendre a conviure amb aquestes emocions tan fortes».
Arde Bogotá ha viscut en quatre anys el que moltes bandes viuen en dècades o no viuen mai, i en són conscients: «Venim d’altres grups que actuaven en soterranis de Cartagena, sabem que el que és normal és que mai passi res, a nosaltres ens ha passat una cosa extraordinària, una bogeria».
I, tot i la velocitat de vertigen a la que han passat a rebre premis com l’Ondas al Fenomen Musical de l’any i dues nominacions als Grammy Llatins, el grup no té la sensació d’haver-se perdut res pel camí. «Potser de forma molt ràpida, però hem passat per tots els graons que havíem de passar. Encara que sembli inimaginable, també hem tocat per a deu persones i en locals tan petits que no hi cabia el baixista. Hem passat pel periple, però amb la fortuna de fer-ho molt de pressa», afirma.
Atribueix l’èxit a una suma de factors, com el fet d’haver ocupat un espai de rock que no existia a Espanya, la conjuntura de la indústria musical o la potència dels directes. «Segur que hi ha 200.000 milions de motius que expliquin l’èxit, però l’únic que com a banda hauríem de tenir present són les cançons», diu convençut. «Si ens va bé i la gent compra una entrada per venir-nos a veure és perquè vols sentir i cantar aquestes cançons, que les toquin per a tu. Això és el que podem controlar com a banda, cuidar-ho perquè depèn de nosaltres. Sempre podem tenir el control d’intentar fer les cançons tan bé com sigui possible», assegura.
Irremeiablement, en paral·lel al fenomen fan, també han anat sumant detractors. «Els haters són una part inevitable de la repercussió, no som la Coca-Cola, no podem agradar a tothom. El que he après en aquest temps, però, és no donar als comentaris negatius més importància de la que han de tenir», explica García, que prefereix interpretar les crítiques negatives com una oportunitat per «veure facetes teves que no veuries d’una altra manera».
Tot i així, afirma que això no ha d’afectar la manera de treballar del grup: «No es pot fer una cançó pensant en agradar a la gent, a qui ja agradaves ni a qui no vas agradar abans, sino en allò que vols explicar i compartir».
I és que, assegura, a l’hora de fer cançons, «com a banda de rock del segle XX has d’estar en el teu context», per això agraeix quan algú veu les seves lletres com un símptoma «d’una vulnerabilitat que mostri una masculinitat diferent. «Fem un gènere en què moltes de les coses que ens agraden es van escriure en un passat molt remot, però com a artista, has de ser-ne conscient abans d’enfrontar-te al paper en blanc», continua.
«El conflicte que visc cada dia és des de quin lloc un noi com jo ha d’escriure una cançó, com puc dir que m’agrada una persona o que m’han trencat el cor des d’una perspectiva que tingui sentit l’any 2024 en el món en què vivim, sent conscient de la situació de la dona, de les diferents formes d’estimar i ser estimat i fer una cosa que pertanyi al present i no al passat», afegeix.
[–>
Si el seu segon treball, Cowboys de la A3, es va gestar en plena gira del primer, ara encaren el tercer amb més calma. «Som a l’estudi, estem fent cançons, però amb més tranquil·litat i tenint més cura de les coses. Quan tinguem alguna cosa que ens agradi la traurem», subratlla Antonio García, que ja apunta que, després dels finals de gira al Sant Jordi Club de Barcelona i a Madrid, només té dues coses al cap: «primer descansar, i després, fer més cançons».
订阅继续阅读
1718784470
#我们也曾为 #个人演奏过而且场地太小连贝斯手都挤不进去
2024-06-19 04:02:06
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_asset/file/23986639/acastro_STK092_03.jpg)
:strip_icc():format(jpeg)/kly-media-production/medias/2797334/original/093692500_1557127224-asteroid.jpg)
