Que els camins d’Isaki Lacuesta i Manolo Millares s’entreteixeixin en el present sona com la rima interna d’una línia de vers: el cineasta gironí de poètica pròpia i l’artista canari universal del segle XX, mirant-se l’un a l’altre a banda i banda del pla , com «en un sinuós laberint creixent que abastés el passat i el futur i que impliqués d’alguna manera els astres», en paraules de Borges.
Encara baixant de les constel·lacions de Segundo premio, la seva aplaudidíssima (no) pel·lícula sobre la banda Los Planetas, Isaki Lacuesta iniciarà aquest estiu el rodatge d’un llargmetratge sobre la vida i l’obra de Manolo Millares (Las Palmas de Gran Canària, 1926 – Madrid, 1972) , el pintor de les xarpelleres que va allotjar el seu crit inconformista entre els seus plecs.
Explica el realitzador que afronta aquest projecte amb l’honestedat i senzillesa amb què la brotxa xopa troba la tela. «Encara no sé quina forma tindrà», confessa Lacuesta. «El més bonic és que des de la producció m’estan deixant descobrir quina pel·lícula és a mesura que la fem perquè, per a mi, les pel·lícules són processos vius».
El cinema i l’art com a camp d’experimentació, de joc, de sorpresa, de fallida, de mirall al contraplà del seu temps, impregna aquestes dues mirades que es creuen. Tots dos, als seus respectius territoris creatius, han fundat un llenguatge. Millares doblega i tensiona l’arpillera com qui amarra les ombres per obrir camí al blanc, i Lacuesta transita les esquerdes entre la realitat i la ficció, descosint les costures del cinema i abocant-se a les fissures per trobar-se a si mateix.
«Sempre que he vist obres de Millares m’han impactat molt i el seu univers coincideix amb interessos meus de tota mena: plàstics, literaris, temperamentals. Sobretot, crec que compartim la noció de cerca», reflexiona el cineasta. «Sento unes ganes enormes de buscar al seu món».
Canàries, França, Amèrica
[–>
Per recartografiar i unir els mapes del confundador del mític grup El Paso, Lacuesta es desplaçarà aquest estiu a Las Palmas de Gran Canària, ciutat natal de Millares. «M’imagino una pel·lícula viatgera, en què apareguin diferents facetes de la personalitat i obra de Millares», explica.
«A més de Gran Canària, també viatjarem a Lanzarote, Conca, Barcelona, Madrid, però també volem que tingui una línia internacional, perquè hi ha una connexió de Millares amb França i Nova York», continua.
«En aquest procés de documentació em va sorprendre molt descobrir el vessant literari de Millares i em sembla que no és casualitat que els que el descobrissin des del MoMa i el portessin als EUA van ser poetes: Frank O’ Hara i John Ashbery».
Fill del poeta Juan Millares Carló i la pianista Dolores Sall Bravo de Laguna, i germà dels també poetes Agustín i José María Millares Sall, Manolo Millares també va cosir les cordes de la poesia als relleus dels seus quadres, «de qualitat hipertextual i veu en crit», va descriure O’Hara, on el pintor citava coetanis com Ventura Doreste, Manolo Padorno o Pedro Lezcano.
[–>
Lacuesta també busca la llegenda millaresca als testimonis dels familiars de l’artista i dels experts en la seva obra. «Després veurem si aquestes veus apareixen a la pel·lícula de forma literal o si ens serveixen com a inspiració perquè la pel·lícula cobra una altra forma», manifesta.
[–>
Però sobre aquest guió obert penja un títol provisional: El universo es negro, si bé Millares, quan va centrar la seva producció artística a les xarpelleres a partir de la dècada dels 60, conjugava el vermell, el blanc i el negre fins a assolir, al seu moment final, el que el crític d’art José-Augusto França va definir com «la victòria del blanc». «I també aquest és un títol possible», admet Lacuesta.
1718934698
#Isaki #Lacuesta #将拍摄一部关于加那利群岛艺术家 #Manolo #Millares #的故事片
2024-06-20 18:41:32
