六位艺术家的记忆和遗产将 Empordà 和 Rosselló 团结在一起

Fa molt de temps que el fotògraf, escultor i escriptor de Llançà Manel Menéndez (1952) es va adonar que, en els pocs quilòmetres que hi ha des de Cotlliure fins a Figueres, passant per Llançà, descansen les restes de sis grans artistes, les tombes dels quals s’han convertit en llocs de memòria i pelegrinatge: Antonio Machado, Aristides Maillol, Walter Benjamin, Pere Calders, Salvador Dalí i Josep Palau i Fabre. D’aquests, en va conèixer a tres. La casualitat li va despertar les ganes i el compromís d’escriure’n alguna cosa, interès que es va encomanar a les Fundacions Machado, Palau i Fabre i Benjamin. Tot allò ara pren forma de llibre, Tumbas en la costa, coeditat per Brau i Cap Béar, que acaba just de veure la llum en una edició trilingüe: en francès, català i castellà.

Manel Menéndez ha dedicat uns quants mesos a la recerca de testimonis i bibliografia per finalment bolcar-se en l’escriptura i revisió del text final. Parteix de la idea que «l’Empordà i el Rosselló són dues planes consanguínies, germanes, amb tres rius, la costa, les Alberes». Aquestes similituds geogràfiques queden paleses en el volum, així com fets històrics que les uneixen o altres que van introduir variables com l’arribada del tren i la carretera. Menéndez evoca, per descomptat, el tema de l’exili sud-nord, que va patir Machado i el nord-sud de Benjamin. El primer fugia del franquisme i el segon, del nazisme. Això el porta a parlar del concepte de frontera i de la retirada republicana i ho fa amb propietat perquè, recorda, «jo soc fill d’aquesta guerra i d’aquesta frontera. Investigant ha trobat casos molt singulars com els d’una família que, «en funció de les circumstàncies econòmiques o polítiques, vivien a un costat o altra de la frontera».

Tot seguit, l’autor ja introdueix als sis artistes i cada un des d’una mirada diferent i d’una manera sempre divulgativa i propera. En el cas d’Antonio Machado (1875-1939) i Walter Benjamin (1892-1940) aposta per un format més acadèmic, introduint cites. Val a dir que l’autor va resseguir la petjada de Machado viatjant per alguns dels seus escenaris vitals com Sòria, Sevilla i Segòvia que es plasmen també en fotografies recents fetes per ell mateix. Amb Aristides Maillol (1861-1944), artista del qual disposa de molta informació, ha plantejat un diàleg entre els dos.

[–>

Pel que fa a Pere Calders (1912-1994), gran exponent del realisme màgic dins la literatura catalana i a qui va conèixer a Llançà, Menéndez ho enfoca d’una manera més fantàstica prenent com a recurs el seu conte Demà, a les tres de la matinada. A Salvador Dalí (1904-1989) el va conèixer a Cadaqués, l’agost de 1978, durant la inauguració d’una exposició en la qual ell va guanyar un segon premi de fotografia internacional. D’aquell dia i del geni, qui tremolava visiblement, Menéndez publica ara unes fotografies inèdites. El darrer artista que rememora és Josep Palau i Fabre (1917-2008), amb qui va compartir amistat i qui va explicar-li moltes anècdotes sorprenents sobre la seva relació amb Picasso que ara Manel Menéndez transcriu amb molta estima.