No van comptar bé les escales de la catedral -no són noranta-nou, com asseguraven el cantant, Quim Carandell, ni el bateria, Roger Cassola-, però se’ls va perdonar l’error. La Ludwig Band va tornar divendres a Girona, ara per actuar en un dels escenaris més icònics de la ciutat, els noranta graons que pugen fins al temple, per encetar el darrer cap de setmana del festival Strenes, que ha fet el ple per als sis concerts previstos.
Els d’Espolla van aterrar al peu de la seu amb el seu darrer treball, Gràcies per venir, i la particular barreja de genialitat i caos marca de la casa. Van complir gairebé amb precisió suïssa els noranta minuts de concert marcats per l’organització per no endarrerir el posterior de Blaumut, però van fer posar dret els 800 assistents des del minut 1 i la vetllada va acabar amb invasió de camp, amb els espectadors ballant a tocar de l’escenari i els coixinets dels seients volant pels aires.
[–>
Carandell va arrencar amb tres cançons del darrer àlbum, El meu amor se n’ha anat de vacances; Per allà a Lesseps i Bon amic, vell amic, abans de Desembre i 30 monedes i Has tornat a venir, Judes, amb lletres dedicades a «un amic de Jesucrist», va dir, «perquè la catedral té tantes escales com tres vegades els anys de Crist».
Amb Contraban, el vocalista va deixar l’escenari per tastar en persona l’escalinata, pujant i baixant els tres trams d’escalons entre els aplaudiments del públic. Hi tornaria una estona més tard, acompanyat pel guitarra i el baixista, Gabriel Bosch i Andreu Galofré, a Les calderes d’en Pere Botero, que els seus seguidors va entonar amb una entrega total.
Pel mig van sonar El teu noi i El fill del rei, que van aconseguir fer quadrar amb les campanades de les nou del vespre.
[–>
Amb el cronòmetre ja en marxa, els empordanesos van acabar amb Manela, no vull currar per vostè i S’ha mort l’home més vell d’Espolla, amb el públic lluny del seu seient i un coixí per aquí i l’altre per allà.
订阅以继续阅读
1714878074
#赫罗纳大教堂因路德维希乐队的音乐会而震动
2024-05-04 07:56:51
